L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, i l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, han exigit avui a la Generalitat una major implicació en el desenvolupament del Parc Agrari del Baix Llobregat. En una visita a la zona agrícola gavanenca, i acompanyats dels presidents de les cooperatives agrícoles dels dos municipis, els alcaldes han posat de manifest la necessitat d’incrementar la dotació que destina el Departament d’Agricultura al Parc Agrari. Una partida pressupostària que aquest 2018 va pujar a poc més de 6.000 euros. Aquesta xifra només representa el 0,8% del pressupost total del Parc Agrari, molt per sota de l’aportació dels municipis i d’altres administracions que no tenen competències. A més, bona part del pressupost es destina a vigilància si be els dispositius no arriben a garantir que es pateixin robatoris i que els conreus arribin als mercats.

Per als alcaldes, és del tot indispensable que la Generalitat equipari la seva aportació a la que realitzen els ajuntaments, a través de la Diputació de Barcelona, per garantir el futur del Parc Agrari del Baix Llobregat i resoldre les problemàtiques actuals, que s’han posat de manifest arran de les fortes pluges que es venen registrant des de l’agost i que han anegat els camps de conreu de Gavà i de Viladecans.

L’alcaldessa de Gavà ha subratllat que “sentim molt a parlar del Parc Agrari, d’aquesta riquesa del nostre territori com a espai ambiental, paisatgístic i productiu. Però si certament es vol defensar la seva continuïtat, la seva importància, cal més suport per part del Departament d’Agricultura i de l’Agència Catalana de l’Aigua”. Raquel Sánchez ha insistit que “hi ha moltes qüestions a resoldre, recollides en un informe tècnic que traslladarem a la Generalitat. Allà analitzem els danys que ens han ocasionat les últimes pluges, però som conscients que, malauradament, aquests episodis cada cop seran més habituals, cosa que l’Oficina de Canvi Climàtic també haurà d’analitzar”.

L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, ha destacat que “avui fem un SOS per l’agricultura del Baix. Si volem que es mantingui l’agricultura al Delta, la Generalitat ha de fer una inversió en infraestructures i ha de plantejar el Parc agrari com un espai de promoció econòmica, fent un pla econòmic de desenvolupament de l’agricultura, de suport a les empreses i la millora del producte. A més, és necessari que hi hagi una gestió coordinada de tots els organismes que incideixen en el territori, com el Parc Agrari o el Consorci del Delta, finançats majoritàriament pels ajuntaments malgrat que sigui la Generalitat qui tingui les competències dels àmbits que gestionen”.

El president de la Cooperativa Agropecuària de Gavà, Josep Pañella, ha reclamat un Parc Agrari “en condicions”. “Cada municipi té una problemàtica concreta amb les aigües i ens hem de posar les piles. Des de Gavà, reivindiquem un segon cargol d’Arquímedes per desguassar l’aigua a mar el més ràpid possible, i dues bombes a les corredores principals. També és necessari fer més estretes les corredores, que són les que ens proporcionen aigua a l’estiu”, ha afegit. També ha posat de manifest la manca de relleu generacional: “Si condicionem el Parc Agrari, potser vinguin grans empreses a conrear, però cal que les condicions siguin favorables”.

Per la seva banda, el president de la Cooperativa Agrícola de Viladecans, Antoni Monmany, ha afirmat que “ja no podem aguantar més. Els pagesos estan molt cremats i ens afegim en el nostre disgust als metges, els bombers i tots els altres. Arriba un moment en què, si no ens donen solucions, no ens en sortim. Necessitem solucions ja!”.

Les demandes
Raquel Sánchez i Carles Ruiz reclamen la implicació i actuació de l’Agència Catalana de l’Aigua com a organisme responsable en matèria d’aigües. Destaquen que cal afrontar la millora i modernització dels sistemes de drenatge i l’automatització dels actuals sistemes hidràulics així com intensificar els esforços en la neteja de rieres i corredores i en l’estabilització i consolidació dels marges de les corredores. Així mateix, insten a la Generalitat a continuar i a enllestir el projecte que ha de permetre fer arribar el Canal de la Dreta del riu Llobregat fins a Viladecans, així com abordar la incorporació de Gavà.

També destaquen que els organismes autonòmics competents (Departament d’Agricultura, ACA i Oficina de Canvi Climàtic) treballin de manera conjunta amb els ajuntaments, un pla d’actuació per a l’eficiència i millora dels recursos hídrics a l’agricultura per estimular la introducció de canvis a les pràctiques agrícoles que millorin la qualitat de l’aigua. Per als alcaldes, l’ús d’aigües regenerades convenientment tractades podria ser una opció eficaç per satisfer la demanda d’aigua de reg.

Els alcaldes també demanen a la Generalitat que, des de l’Oficina de Canvi Climàtic, abordi un estudi sobre l’impacte d’aquest sobre l’agricultura al Parc Agrari del Baix Llobregat, i es especial a la zona baixa del Delta, i també de les mesures a implantar tant de resiliència com d’adaptació per a l’ús agrícola.

Així mateix, posen sobre la taula la necessitat d’elaborar un pla de desenvolupament econòmic de l’agricultura i el sector agroalimentari al Parc Agrari. En aquest sentit, recorden que l’activitat agrícola desenvolupada crea 1.200 llocs de treball directe i contribueix en un 0,7% al PIB. Tot i ser un percentatge reduït, ha crescut un 6,1% en els darrers anys, un creixement tres vegades superior a la mitjana del PIB agrícola català, el que demostra el potencial agrícola d’aquesta zona i el seu mercat potencial estimat en 5 milions de persones.

Els alcaldes defensen que el Parc Agrari, com àrea econòmica especialitzada en la producció d’aliments, tingui un paper fonamental d’infraestructura metropolitana. I que el Consorci, com a ens de gestió, esdevingui un instrument útil a les explotacions agràries i també als municipis i a la ciutadania, afrontant els nous reptes i les noves demandes del sector agrari i del seu futur.

Reivindiquen que el model de Parc Agrari sigui un exercici real de governança on tots els actors implicats assumeixin les seves responsabilitats en funció de les seves competències i possibilitats d’incidència en les polítiques territorials, sectorials i ambientals. Una governança participada especialment pel sector agrari i pels seus representants

Així mateix, reclamen la implementació d’un model de gestió de fauna, treballant per l’equilibri entre l’activitat agrària i la protecció de la biodiversitat dels espais naturals del Delta.

00

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here