Posar fre a l’increment desmesurat de pisos turístics que dificulta l’accés a l’habitatge en 262 municipis catalans, la majoria ubicats al Pirineu, la costa i l’àmbit metropolità de Barcelona. Aquest és l’objectiu del decret llei que ha aprovat la Generalitat aquest dimarts, que farà que els pisos turístics en aquestes poblacions hagin de demanar una llicència urbanística municipal i una autorització turística abans de l’obertura. Aquests nous permisos urbanístics per a habitatges d’ús turístic tindran una validesa de 5 anys renovables.
A l’àrea metropolitana de Barcelona, el nou decret afecta a un total de 84 municipis on hi ha 17.164 habitatges d’ús turístic. Els municipis del Baix Llobregat són: Abrera, Castelldefels, Cervelló, Corbera, Cornellà, El Papiol, El Prat, Esparreguera, Esplugues, Gavà, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Sant Boi, Sant Climent, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles, Vallirana i Viladecans.
L’aparició del fenomen dels pisos d’ús turístic és una de les causes de la disminució del nombre d’habitatges que es lloguen com a allotjament permanent. Això és degut al fet que els pisos d’ús turístic no són de nova construcció, sinó allotjaments existents que canvien de destinació. La tendència dificulta encara més l’accés de les persones i famílies a una llar habitual en un moment de creixement de la demanda de lloguer i en un context d’increment de la població catalana.
És per això que el Govern adopta mesures urgents, mitjançant aquest Decret llei, per evitar que s’incrementin els canvis d’usos a pisos turístics específicament en aquelles zones on l’accés a l’habitatge ja presenta problemes habitualment i també on l’excessiva concentració de pisos turístics comporta problemes de convivència i de gentrificació. Per regular-ne la implantació, s’ha optat per la modificació del text refós de la Llei d’urbanisme.
Un màxim de 10 habitatges turístics per cada 100 habitants
Els 262 municipis afectats hauran de modificar el seu planejament urbanístic per recollir expressament la possibilitat d’acollir pisos turístics. Això només serà possible si també poden justificar que tenen prou sòl per a habitatge permanent per als residents. Els ajuntaments podran establir, com a màxim, 10 pisos turístics per cada 100 habitants.
Aquests ajuntaments no podran concedir noves llicències de pisos turístics fins que modifiquin el seu planejament, un cop entri en vigor el decret llei, que s’ha d’aprovar al Parlament. Les localitats afectades o bé tenen problemes d’accés a l’habitatge o bé tenen ja més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants. O totes dues coses alhora.
Què passa amb els pisos tuístics ja existents?
Els propietaris dels pisos turístics que ja hi ha en aquestes localitats tindran un marge de 5 anys per demanar la llicència urbanística i l’autorització turística. Si no ho fan en aquest temps, hauran de cessar l’activitat.
En aquests cinc anys, els ajuntaments hauran d’haver actualitzat el planejament urbanístic i, per tant, estar en condicions de donar resposta a aquestes sol·licituds.
Ara bé, els propietaris de pisos turístics existents podran demanar a l’ajuntament una pròrroga de cinc anys més si acrediten que no poden compensar les pèrdues patrimonials.
