Més de 200 persones –familiars de les víctimes mortals de la COVID-19 i representants sanitaris, policials i de serveis públics– van assistir a l’homenatge que l’Ajuntament de Viladecans va organitzar ahir en memòria dels ciutadans i ciutadanes que han perdut la vida a causa d’ la pandèmia. L’acte, a què només es podia accedir amb invitació en compliment de les normes sanitàries, va ser presentat per Dayana García Blas, periodista de La Sexta i ciutadana de Viladecans. L’alcalde Carles Ruiz va donar el condol als familiars en nom de la ciutat i va reconèixer la tasca realitzada pel sector sanitari i tots els col·lectius “que ens van ajudar en moments en què la societat patia, que no van defallir i que estan sent clau per anar sortint de la crisi originada per la pandèmia”.

L’homenatge es va celebrar a les 20 hores d’ahir al parc de la Marina, al costat de l’espai permanent de record a les víctimes de la COVID-19 instal·lat per l’Ajuntament l’any passat, en què hi ha una olivera (arbre centenari que simbolitza la pau i l’harmonia) i una placa que recull un fragment del poema “L’Olivera mallorquina”, del poeta Josep Lluís Pons i Gallarza (1823-1894). La música del pianista Alejandro Narés y la cantante Anna Cartoixà, la poesía de Miquel Martí i Pol i Carlos Alberto Boaglio i la dansa de Carlota de Carvajal –exemples d’una expressió cultural que va ajudar a suportar el dur confinament– van ser, al costat de les veus protagonistes, l’eix d’un acte que va culminar amb la col·locació d’una rosa blanca per part de cada família junt a l’olivera.

Va ser un acte sobri però carregat de sentiment, en què van intervenir tres dones, familiars de víctimes i personal sanitari i de les residències de gent gran. Maria Alba Villaró, directora del CAP Mas Font, va reivindicar l’esperança i la solidaritat perquè “hem vist que la nostra força és exponencial quan anem tots de la mà i a la fi estem començant a sortir d’això”. Ana Ruiz, educadora social de la Residència de la Gent Gran del Carmen, va recordar “aquells dies foscos en els quals s’escapaven de les nostres mans en cascada les vides de persones estimades”, alhora que va reivindicar que “el personal de les residències seguim patint, perquè mai estem segurs de si el que fem és suficient, per les incerteses que hi ha”. Maria Félix Sánchez Canillas, veïna de barri Centre que va perdre als seus pares just a l’inici de la pandèmia, va recordar i va reconèixer el paper dels sanitaris: “Cada vegada que em ve un sentiment de ràbia per haver perdut als meus pares de forma tan traumàtica, penso en la doctora que em cridava i plorava amb mi sense conèixer-me i em reconcilio amb la vida”.

L’acte d’homenatge s’hauria d’haver realitzat ja a l’estiu de 2020, però ho va impedir la segona onada de la pandèmia. I no ha estat fins ara, amb la cinquena onada ja doblegada, quan les condicions sanitàries han permès que l’Ajuntament doni el condol de la ciutat a la família de veïns de Viladecans morts. Després d’any i mig des de l’explosió de virus, els registres havien recollit la defunció per COVID de 183 viladecanencs, en la seva gran majoria (un 68 %) en els primers tres mesos de la pandèmia, quan moltes persones no van poder, si més no, acomiadar-se dels seus éssers estimats per les restriccions en hospitals i tanatoris.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here