Unes 40 persones de famílies afectades i representants de l’associació local LactaMater –que dona suport, formació i informació a mares i famílies i compta amb un grup específic de maternitat en dol– van assistir aquest dissabte, 11 de març, a la presentació del Jardí dels Estels, el nou espai de dol gestacional, perinatal i neonatal situat a l’ampliació del Cementiri de Viladecans i creat per l’Ajuntament de Viladecans i l’empresa Àltima, gestora de l’equipament municipal. La finalitat del nou indret memorial en record dels fills i filles perduts és contribuir a la normalització d’un tipus de dol existent a la nostra societat, però, tanmateix, encara molt tabú, produït per la pèrdua d’un fill o filla durant la gestació, el part o poc després de néixer.
La presentació del nou espai va comptar amb la presència de l’alcalde Carles Ruiz; la segona tinenta d’alcalde d’Acció Comunitària i Polítiques d’Igualtat, Gisela Navarro; la regidora de Joventut i Igualtat de Gènere i LGTBI+, Olga Reyes, i Joan Ventura, conseller delegat d’Àltima, empresa concessionària del cementiri local a través de GIC de Nomber.
Un lloc d’acolliment i consol, molt demanat per les famílies
“Com rebre la mort quan s’espera la vida? Aquesta és la gran pregunta, però us avanço que no he sabut trobar quina és la resposta”, va assenyalar Anna Maria Orriols, membre de Petits en Llum, en el nou espai memorial del cementiri local. La iniciativa de fer aquest espai, a petició ciutadana, ja s’ha fet realitat en l’acte de dissabte.
Cada any a Espanya es produeixen més de 3.500 morts en el tram final de l’embaràs i 2.500 més al poc de néixer. Aquesta situació genera un trasbals immens a les famílies, un dol silenciat durant molts anys que s’ha convertit en un tema tabú en la nostra societat. “En aquest espai els vostres fills i filles deixen de ser invisibles, tot i que sabem que per a vosaltres mai ho han estat, perquè sempre estan i estaran en els vostres cors. Feia molta falta una iniciativa com aquesta en la nostra ciutat i, avui, gràcies a la idea de LactaMater, per fi l’hem pogut materialitzar”, ha explicat durant la seva intervenció la regidora d’Igualtat, Olga Reyes.
Després de la intervenció de la regidora d’Igualtat, la periodista Patrícia Aliu, a més de conduir l’acte, ha procedit a compartir amb les famílies la lectura del poema “Un lloc per a tu”, un poema que també està present en la placa commemorativa del Jardí dels Estels: “Tinc un lloc per a tu on ningú més no pot veure. Tinc aquest do que ningú no té, el vincle entre tu i jo. De vegades no et puc sentir aquí i aquest dolor no desapareixerà. Però quan busco el meu lloc estàs amb mi cada dia”.
Anna Maria Orriols, de Petits amb Llum, també va expressar el seu agraïment com a mare en dol per poder donar veu a les famílies de Viladecans que també pateixen la pèrdua d’un o més fills. “Iniciatives com aquesta ens ofereixen un espai de consol i validació del nostre dolor. Aquests espais són necessaris per recordar a la societat que els nadons, malauradament, també moren” i va concloure amb unes paraules del poeta Pablo Neruda: “Si nada nos salva de la muerte, al menos que el amor nos salve de la vida”.
Tot seguit, Gema Santiago, membre del grup de maternitat en dol de LactaMater també va voler homenatjar des del faristol tots els petits i petites, i amb molta cura i tendresa va anar citant tots els noms dels petits estels que avui conformen el nou Jardí.
L’alcalde Carles Ruiz també va voler acompanyar les famílies. “Sé com de difícil és ser aquí i expressar davant de tothom tot el que sentiu. Però, d’alguna manera, això és el que significa aquest espai, una ajuda perquè el dol pugui ser compartit. Vull agrair totes les persones que ens han ajudat a comprendre que aquest era un espai necessari per a les famílies”.
Després d’aplaudiments i cançons com Et faig un lloc del disc solidari “Cançons per a una papallona” (https://www.youtube.com/watch?v=IaK0GdtIbEE), el so del violí de Laia Ferrer va assenyalar el final de l’acte, en el qual les famílies es van poder acomiadar escrivint el nom del seu petit o petita en estels de paper que després es van penjar en un dels grans xiprers del jardí. Les famílies van acabar posant una rosa blanca al peu de la placa amb el poema, fent que aquest espai llueixi en record de tots els petits estels que dissabte van arribar al cel.
