Les amiloïdosis són un grup de malalties en què diferents tipus de proteïnes es
pleguen anormalment, es dipositen als teixits i n’acaben comprometent la funció.
Aquests dipòsits poden ser locals o sistèmics.

Tot i ser poc coneguda fa només 25 anys, actualment es considera que l’amiloïdosi
TTR (per dipòsit de la proteïna Transtiretina) és la forma més freqüent d’amiloïdosi
sistèmica associada a l’envelliment. Abans coneguda com a amiloïdosi cardíaca senil,
avui sabem que els dipòsits es poden trobar en diversos òrgans i teixits, anys abans
que es manifestin símptomes cardíacs que poden arribar a ser greus.
El diagnòstic precoç d’aquesta forma d’amiloïdosi sistèmica és difícil, ja que els seus
principals símptomes se superposen i es confonen sovint amb manifestacions
habituals de l’envelliment.

Una recerca liderada per la Dra. Maria Pané i el Dr. Enric Condom, del Servei
d’Anatomia Patològica de l’HUB i investigadors de l’IDIBELL, i en què també han
participat els serveis de Radiologia, Urologia i Medicina Interna de l’hospital, ha
comprovat que la pròstata és un dels teixits on es diposita amiloide en els casos
d’amiloïdosi sistèmica (especialment de tipus TTR), un fet molt poc conegut fins ara.

Els autors varen trobar, de manera incidental, mínims dipòsits d’amiloide en biòpsies
de pròstata de 40 pacients, d’entre milers de biòpsies practicades per sospita de
càncer prostàtic entre 2001 i 2022. L’estudi immunohistoquímic va permetre confirmar
la troballa i determinar el tipus d’amiloide en més d’un 80% dels casos. Molt
majoritàriament corresponia a amiloide TTR. Només quatre dels pacients comptaven
amb un diagnòstic previ d’amiloïdosi sistèmica (tots ells no TTR).

En revisar les històries clíniques dels pacients on s’havia detectat dipòsit d’amiloide,
els autors de l’estudi, que ha publicat la revista Histopathology, van comprovar que tots
tenien, com a mínim, un dels símptomes descrits com a característics de l’amiloïdosi
sistèmica TTR: síndrome del canal carpià bilateral, pèrdua auditiva i problemes
osteoarticulars (tendinopaties, estenosi de canal lumbar, artrosi), entre d’altres.

Es tracta de la sèrie més extensa publicada fins ara de pacients en què es diagnostica
amiloïdosi a la pròstata. Tal com explica la Dra. Maria Pané, investigadora principal del
treball, “l’impacte clínic potencial i el benefici que podem obtenir d’aquest diagnòstic
incidental és important, perquè un percentatge indeterminat dels pacients amb
amiloïdosi sistèmica TTR acaben desenvolupant una cardiopatia, que si es diagnostica
i es tracta precoçment, permet una millora significativa en la qualitat de vida i la
supervivència dels pacients”.

A més de fer palès que la pròstata és un teixit diana per als dipòsits d’amiloide, el
treball de l’HUB també pretén contribuir a difondre entre els professionals el quadre
clínic de l’amiloïdosi sistèmica TTR, que cursa sobretot amb simptomatologia
musculoesquelètica i neurosensorial i remarcant que no tots els pacients amb aquesta
forma d’amiloïdosi tenen afectació cardíaca.

Addicionalment, es recorda la utilitat de revisar qualsevol mostra de biòpsia en
pacients amb símptomes sospitosos d’amiloïdosi sistèmica, per tal d’intentar detectar
dipòsits d’amiloide que haguessin passat desapercebuts, explica la Dra. Pané.