Les Corts va inaugurar el passat dissabte 14 de desembre l’espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts. L’espai esdevé una realitat després d’anys de treball i reivindicació de la Plataforma Futur Monument Presó de dones de les Corts, que inclou entitats memorialistes i de familiars de les internes de recuperar aquest episodi de la història de la repressió política i de la repressió moral específica contra les dones que aquest lloc va significar.

Amb aquesta actuació, la Regidoria de Memòria Democràtica inclou una nova senyalització de la memòria de les dones a la ciutat i s’afegeix a la que indica la presència de la presó de dones de Reina Amàlia i de la Trinitat, la Casa de la Maternitat, el bar-biblioteca feminista i edicions La Sal, entre d’altres.

La instal·lació artística que configura l’espai memorial se situa al xamfrà nord-est entre els carrers d’Europa i Joan Güell i està composta per sis pedres d’escullera procedents d’orígens diversos del país i que esdevenen l’element central del monument, cinc tòtems informatius i quatre tòtems troncocònics amb il·luminació, inscripcions en el paviment, una xapa d’acer cortén i pintura de calçada que reprodueixen el perímetre de la presó i un muret de basalt amb una inscripció amb les dates en què el correccional va estar obert.

Per dur-lo a terme, s’ha ampliat dos metres el xamfrà on està situat i s’han eliminat tots els elements urbans, com contenidors, senyals de trànsit i un aparcament de motos. Abans de l’inici dels treballs, aquest estiu, cinc tòtems provisionals van funcionar com a espai de record de la presó de dones, abans no s’executés la instal·lació definitiva. L’equip responsable de la instal·lació està format per Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona; Jordi Henrich, arquitecte; i Fernando Hernández Holgado, historiador i coordinador del projecte “Memòria Presó de les Corts”.

Acte d’inauguració
L’acte d’inauguració de l’espai memorial ha comptat amb una acció artística fruït de la col·laboració entre La Caldera, fàbrica de creació de dansa ubicada al mateix barri, i la Taula de Dones de les Corts. Aquesta acció s’ha basat en una intervenció de dansa a càrrec d’Arantza López Medina, que també s’ha ocupat de la direcció artística, i d’Alba Barral, de La Caldera, així com unes lectures per part de la Taula de Dones. La inauguració va comptar també amb la presència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui va agraïr la feina de les entitats de memòria i ha tingut un record cap a Maria Salvo, que no ha pogut assistir per motius de salut. Colau va assegurar que amb la creació d’aquest espai s’ha fet “un acte de justícia i de memòria d’una de les presons més cruels del franquisme, un exercici imprescindible de memòria democràtica. No volem oblidar mai a les dones que van voler escollir la resistència al feixisme i tampoc a les dones a les quals la misèria del sistema va llançar a la presó”.

 

Detalls de l’espai
Per als responsables de la intervenció, les sis pedres d’escullera d’arreu del país són un punt clau del projecte, que connecta amb la dinàmica del procés participatiu, i obre la dimensió memorial a l’origen divers i dispers de totes les preses, seguint també l’evolució de la Guerra Civil. Al costat de cadascuna de les pedres, figuraran inscripcions descrivint el que fou la presó de Dones de les Corts i també informació geològica i de procedència de les pedres, en un exercici que mostra la variada procedència de diferents zones d’Espanya de les preses detingudes a les Corts.
Els cinc tòtems, que substitueixen els provisionals presents els darrers anys, han estat reconstruïts amb acer inoxidable sorrejat mat, imprès digitalment i protegits amb acabat antigrafiti. Sobre les cares, hi figuren dues fotos icòniques de la presó: la fotografia de 1944 de Pérez de Rozas (AF-AHCB), present als tòtems des del principi, amb la paraula DONES, i una vista de la presó des de l’avinguda de Carles III (AHMLC), on es llegirà PRESÓ, amb l’afegit d’un plànol d’urbanització inèdit, integrat en la memòria de la permuta de la presó amb l’Ajuntament signada l’any 1952 (AMCB). També s’hi ha imprès unes paraules de clara vocació memorial en commemoració de les dones, filles i fills que van patir la repressió franquista.

El projecte va ser el guanyador del concurs d’idees convocat per l’Ajuntament i dona compliment a les reivindicacions del procés participatiu ciutadà engegat l’any 2013 amb la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts. Destaca la creació d’un espai públic pacificat que inclou tot el perímetre de la desapareguda presó, amb una intervenció memorialista centrada en l’ampliació del xamfrà nord-oest dels carrers Joan Güell i Europa, on des del 2014 hi ha un monument efímer, format per tòtems informatius.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here