“M’agradaría que l’esport adaptat tingués la mateixa repercussió que té l’esport convencional”

 

Núria, de 17 anys, ha tornat dels Jocs Paralímpics de Rio amb dues medalles a la maleta: un or en 400 lliures i una plata en 100 esquena. La jove nedadora de Castellví va néixer amb discapacitat física a la cama esquerra i va començar a ficar-se a l’aigua per consell dels metges. Als 3 anys va començar a nedar i amb 9 ja competia amb nens i nenes sense discapacitat. Als 11 va competir per primera vegada en la natació adaptada i des d’aleshores ha aconseguit grans èxits en diversos campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del món.

 

1 Com ha estat la teva experiència de viure uns jocs paralímpics?
Ha estat una experiència extraordinària no comparable a cap altre dels campionats que havia anat, en primer lloc la vila olímpica, és al·lucinant poder conviure uns dies amb atletes de tot el món, l’ambient és magnífic i m’ho he passat genial, en segon lloc la piscina nedar davant de tanta gent fa que estiguis un plus més motivada, i també ha estat una gran experiència, quant les grades eren planes de debò que impressionava, i per últim he tingut la sort de què han estat uns jocs amb uns resultats magnífics així que puc dir que ha estat una gran experiència i amb moltes ganes de tornar-hi.
2 Debut i dues medalles, les esperaves?
Sabia que era a prop i sabia que podia aconseguir alguna medalla sobretot en esquena però era inimaginable aconseguir un Or en el 400 lliures.
3 La teva relació amb la piscina va començar molt petita, oi?
Si, jo vaig començar fent cursets de nadons, i a jugar amb l’aigua els 9 mesos, després vaig començar cursets a partir dels 4 anys, i els 7 vaig començar a competir en el meu club amb nois sense cap discapacitat, va ser els 11 anys quan vaig descobrir la natació adaptada i des d’aleshores combino en les dues federacions.
4 Com és el dia a dia d’una esportista i estudiant?
Doncs en el meu cas aquest any i en aquest nivell molt dur, ha estat un any que pràcticament quan no estudiava entrenava i a l’inrevés, tot i així personalment nedar m’ajuda a concentrar-me millor després quan estudio, per tant en el meu cas quasi diria que és complementari. De totes maneres ha estat un any excepcional, normalment entreno dues hores diàries i puc combinar-ho amb els estudis igual que fan altres companys que fan altres esports amb l’excepcionalitat que en natació s’entrena cada dia.
5 Al tornar de Rio et van fer una gran rebuda a Castellví, però creus que l’esport adaptat te el reconeixement suficient el nostre país?
El que va passar a Castellví va ser molt emocionant i estic molt agraïda a tots els que van preparar-me la festa, hem van fer emocionar, però s’ha d’emmarcar dins el context de què Castellví és un poble molt petit on ens coneixem tots, i eren els meus amics i veïns que varen muntar la festa, en una ciutat més gran això hagués estat més difícil que es produís.
En referencia al reconeixement de l’esport adaptat penso que no està prou reconegut, m’agradaria que tingues la mateixa repercussió que te l’esport convencional. De fet crec que s’hauria de donar el pas i en natació competir tots de forma inclusiva tenint en compte els temps i no les discapacitats.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here