L’Acord metropolità per al residu zero ja és una realitat. Aquest gran pacte a escala metropolitana entre l’AMB, el Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i els 36 ajuntaments metropolitans ha donat com a fruit una estratègia conjunta per a la gestió dels residus municipals amb un horitzó 2025.

L’Acord metropolità per al residu zero està inclòs dins del Programa metropolità de prevenció de residus i gestió de recursos i residus municipals 2017-2025 (PREMET25), el nou pla estratègic de gestió de residus redactat per l’AMB.

La redacció d’aquest pla ha estat una de les prioritats de l’AMB en el mandat 2015-2019, per tal de sortir de l’estancament entorn el 35 % de la recollida selectiva metropolitana. Aquest índex va arribar al seu màxim històric el 2010, amb un 37,2 %, i ha anat disminuint progressivament fins al nivell actual del 35,5 % després d’un repunt el 2018.

El PREMET25 té com a objectiu últim donar compliment als mandats de la Unió Europea: una taxa de reciclatge del 55 % el 2025 i del 60 % el 2030. Durant la presentació, Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, ha destacat que “el model actual, basat en contenidors oberts les 24h del dia, ha tocat sostre. Des de l’AMB volem liderar un veritable pacte de societat, que impliqui totes les administracions, la indústria, el comerç i la ciutadania, i fer-ho des d’un punt de vista municipalista”.

Nou paradigma de gestió de residus
El nou programa determina que el 2025 tota la població, els comerços i els negocis de l’AMB hauran implementat un sistema d’individualització de la recollida de residus, que permet identificar els usuaris, i vincular el tipus i la quantitat de residus produïts a nivell individual. Els sistemes escollits per ser implantats als municipis metropolitans són la recollida porta a porta, els contenidors intel·ligents i les recollides comercials específiques.

El 2025 també s’establiran tarifes en funció dels residus que es generin i de si se separen més o menys bé, de la mateixa manera que avui cadascú paga en funció de si consumeix més o menys aigua o qualsevol altre servei. Aquest pagament per generació inclourà tant els residus generats en l’àmbit domèstic, que representen un 60 % del total de residus generats, com els de l’àmbit comercial, que suposen el 40 %.

El futur de les plantes de tractament de l’AMB
Un altre fonament del PREMET25 és l’abandonament progressiu de l’actual model basat en els ecoparcs, on només és possible recuperar un 10-12 % dels materials reciclables de forma barrejada (i que si se separessin adequadament se’n podria recuperar el 90%). Aquestes instal·lacions es reconvertiran progressivament en plantes de tractament més especialitzades, sobretot dedicades a la matèria orgànica.

També està prevista la reducció de la incineració de residus: la planta integral de valorització energètica, situada a Sant Adrià de Besòs, clausurarà un o dos dels seus forns (entre un i dos terços de la planta) de cara a l’any 2025, i disminuirà així el percentatge total de residus destinats a aquest tractament. En paral·lel, disminuirà la quantitat de residus que acaben en un dipòsit controlat, amb la consegüent reducció de l’impacte ambiental que suposen les últimes fases de la gestió de residus.

Impactes del PREMET25
El compliment dels objectius del nou programa generarà una sèrie d’impactes positius:

• Impactes ambientals: es reduiran les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle entre 160.000 i 250.000 tones cada any, disminuirà en un 8 % de la toxicitat produïda i la demanda d’energia serà un 32 % menor.

• Impactes en el terreny econòmic: l’Administració estalviarà 20 milions d’euros anuals respecte a la situació d’estancament de la recollida selectiva. També hi haurà una distribució més justa del que paga la ciutadania i s’allunyarà la possibilitat d’incórrer en multes i sancions per part de la Unió Europea.

• Impactes en l’àmbit laboral: el canvi de model generarà un augment de l’ocupació prevista per al 2025 en temes de gestió de residus a l’àrea metropolitana, on es crearan entre 1.047 i 1.650 llocs de treball, que signifiquen entre un 12,8 % i un 20,1 % respecte a l’ocupació del 2017.

Casos d’èxit
Alguns municipis metropolitans ja apliquen els nous sistemes d’individualització i en demostren l’efectivitat amb augments importants de la recollida selectiva municipal.

Tiana i Torrelles de Llobregat, amb la implantació del sistema porta a porta, s’han situat com els dos municipis amb índexs més alts de recollida selectiva, amb un 76 % i un 63 % respectivament. Aquests municipis continuen aplicant millores, com en el cas de Torrelles, per exemple, amb les galledes amb xip per optimitzar la freqüència de recollida i el control amb càmeres i targeta d’accés al punt d’emergència.

Així mateix, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels i el nucli antic de Sarrià (Barcelona) també han aplicat canvis en el sistema. A Sarrià s’ha passat del 19 % de recollida al 60 % en un sol any. Altres municipis metropolitans comL’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Esplugues de Llobregrat també preveuen accions com ara la implantació de contenidors intel·ligents o de recollides específiques comercials.

Només amb aquestes accions, el 2018 la recollida selectiva a l’AMB va augmentar gairebé 2 punts, fins el 35,5 %.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here