Últimas noticias

LLOLL BERTRAN: “El riure ens oxigena, ens activa la circulació i ens eixampla l’ànima”

Porta més de 30 anys sobre els escenaris i lluny d’esgotar-se, té més energia que mai. Avui parlem amb Lloll Bertran, actriu, humorista, cantant i un llarg etcètera

 

1- Com va néixer la teva passió pel món de l’espectacle?

De ben menuda ja em fascinava fer teatre, cantar, ballar… en definitiva, actuar. Sempre dic que els nens són els millors actors perquè “juguen” de veritat. Tal com diuen els francesos, “jouer le théâtre”, o els anglesos, “play the theatre”. I jo he tingut l’immens privilegi de poder fer, d’aquest joc, la meva professió. En paraules de Salvat Papasseit: “L’ofici que més m’agrada”

2- Teatre o televisió?

Heus aquí la qüestió! (I ara cito Hamlet. Ha,ha,ha!). He estat molt feliç en tots dos mitjans. La televisió és un trampolí magnífic per arribar a molta gent. Encara recordo quan vaig fer els xous ”La Lloll” a TV3 (que, per cert, ara els repeteixen a la matinada!) que, en diverses ocasions, vam sobrepassar el milió d’espectadors! I això suposa arribar a molta gent. Van ser uns programes fets amb molta cura, molt artesanals i va ser un plaer enorme treballar amb tan bones condicions. Però el teatre té l’encant del directe i la proximitat de la gent, i també que és efímer. Una funció mai no serà ben igual a una altra i això, per tant, la fa única. I al mateix temps, aquella ficció que es viu a l’escenari, en aquell moment, esdevé ben real, tant per als actors com per al públic. Vaja, que els actors som uns mentiders sincers!

3- Ara gires amb “El secret de la Lloll”, amb parada a Gavà. Què s’hi trobarà l’espectador?

Un conte amb fragàncies de cabaret. Un concert teatralitzat, un divertimento musical. És el relat d’un refinat comte francès amb una cupletista catalana molt vital, que viuen una història d’amor amb un seguit d’aventures, intriga, pinzellades de màgia i força bogeria. Des d’un cancan, passant per un rock, un xarleston o un tema de cabaret, hi sentireu un bon assortit de temes molt coneguts però versionats. El públic que l’ha vist s’hi ha capbussat de ple i sempre n’ha sortit feliç amb un somriure d’orella a orella. I us ben asseguro que les rialles i els aplaudiments dels espectadors són la millor banda sonora per a un actor.

4- Riure ara és més important que mai?

Ara i pels segles dels segles. Amén.
El que passa és que sempre que es viuen moments difícils i complicats, és una bona vàlvula d’escapament per treure tensions i oxigenar-se. “Qui riu, viu!” Això és un anònim llollià. (Ara m’he citat a mi mateixa. Hahaha!) Però és cert, el riure ens oxigena, ens activa la circulació i ens eixampla l’ànima. I ara citaré el meu home, Celdoni Fonoll, escriptor i cantant, que diu “La ironia ens salvarà.”Riure és signe d’intel•ligència. No us fieu d’algú que no ho sap fer!

5- Creus que l’humor continua sent cosa d’homes?

Durant molt temps ha estat monopoli masculí, però crec que cada cop s’equiparen més tots dos gèneres. Tradicionalment els homes sempre s’han pogut expressar amb més llibertat que les dones, però penso que, en el món occidental, les coses han canviat molt. Cada cop hi ha més dones que es dediquen a l’humor. Tenim les mateixes capacitats. Els diferents tipus d’humor no depenen del gènere sinó de la personalitat de cadascú. Jo crec que és ben evident que homes i dones som molt diferents… però ben iguals. (I acabo picant l’ullet).

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*


A %d blogueros les gusta esto: